S.A. Hilados Egarfil - Joan Monpeó, 30 08223 TERRASSA (BARNA)

Per tal de situar millor a tothom dins l’entorn en que ens trobem, he cregut oportú fer la següent introducció, en que s’explica sense entrar en detall, qui som, en que ens trobem i com hem anat evolucionant.

EGARFIL.

El grup EGARFIL disposa avui d’una comercial, 2 filatures 1 tint i 2 satèl·lits auxiliars d’acabats.Tota aquesta estructura es va pensar inicialment per la comercialització i fabricació de filats de gènere de punt , tot i que les fàbriques, poden fer filats d’estam per altres aplicacions, i el tint pot tenyir tant fils d’estam com d’altres tecnologies.SAHE es la comercial del grup EGARFIL. Inicialment el seu objectiu era crear valor mitjançant la comercialització de tota la producció que es pogués fabricar a les fàbriques del grup. Però actualment l’objectiu es doble :crear valor per els accionistes mitjançant la comercialització de tota la producció possible de les fàbriques i mitjançant la comercialització d’altres fils de compra per els diversos mercats assolits per la comercial SAHE.Per tant, direm que la missió del grup Egarfil avui es crear valor globalment al grup i per això, el ideal seria que es generés valor a cada una de les unitats del grup, tant les industrials com les comercials a traves de :
1.- La venda dels fils fabricats a les fàbriques del grup.
2.- Comercialització/manipulació d’altres fils que puguin necessitar els nostres clients en base a
2.1.- Comprat en cru i tintats per nosaltres (manipulats)al nostre tint o a tercers.
2.2.- Comprats en color o en cru i només comercialitzats.Però en moments com el actual en ocasions tenim que renunciar al marge en una o altre unitat del grup en benefici del conjunt.Egarfil, de sempre va estar plenament bolcat en servir el mercat de gènere de punt exterior (jerseis), tant es així, que encara en el any 2000 aquesta línea de producte va representar el 85% de la facturació de SAHE .

PRODUCTES .

Podem fabricar tot tipus de fils estamers. S’entén com a fil estamer aquell fil filat en el sistema de filatura de fibra llarga, sistema dissenyat inicialment per la filatura de la llana pentinada, el mohair, l’alpaca, així com les fibres sintètiques i artificials adequades per el mateix sistema, tals com poliester, acrílic, poliamides, ...

MERCATS.

Els mercats que tradicionalment han estat consumidors de productes estamers son :
a) Sector de Gènere de punt exterior.
a.1).- Sector Moda
a.2).- Sector Professional.
b) Sector mitjons.
c) Sector de teixit masculí (panyería) i femení (llaneria).
d) Sector de la tapiçería tant per el moble com per el transport (bus, trens,...)
e) Sector d’alfombres i moquetes.
f) Sector de la visillería i la decoració interior.

Anem a definir cada un d’ells :

a) Sector de Gènere de punt exterior.

a.1 ) Sector de Moda.

El consum d’aquest producte es concentra en dos temporades al any més dos repeticions o “reprís” –també al any-. La temporada de Tardor – Hivern es la més important per el volum, dons el jersei es una prenda de tardor/hivern (tradicionalment llana = fred = hivern i cotó = calor = primavera). Per això, els filadors presentem les dues col·leccions :
- Col·lecció Tardó – Hivern : presentada Juny- Juliol del any –1
- Col·lecció Primavera-Estiu: presentada Decembre-Gener del any –1.
Per cada col·lecció d’hivern es presenten uns 30-35 articles, mentres que per la de primavera son uns 22-25 articles.Aquestes col·leccions presenten desenvolupament de fils tant per home, per dona, com per moda infantil i juvenil.Tota aquesta presentació de col·leccions es fa als fabricants de punt i als departaments de disseny i compra dels grups de distribució quan es possible, però la venda es fa als fabricants de punt. Però cal que analitzem els canals de distribució del gènere de punt exterior de moda per entendre aquest mercat :Els canals de comercialització de les prendes de punt son les següents (des de la òptica del fabricant de punt) :
1) Grans cadenes de distribució.
2) Petites cadenes.
3) Comerç tradicional.
4) Mercat ambulant.
Les grans cadenes han estat el motor que ha reescalfat el sector durant finals del 90’ i començament de la dècada present, potenciant el mercat i impulsant les fortes inversions fetes per les industries de gènere de punt. Però, degut al creixement en volum de les cadenes de distribució, es dir la seva potencialitat de compra i l’aparició de mercats emergents amb mà d’obra més econòmica i sobre tot amb industries “semiquebrades” amb necessitat de treballar a qualsevol preu i sobre tot cobrant en divises, la demanda s’ha anat desplaçant primer a països del Est –evolucionant de nord a sud ( Bàltic, Polònia --- Romania, Bulgària), i posteriorment també al sud-est asiàtic (Bangla-Desh, Corea,..) i sobre tot a Xina.Així, de moment els grans volums de producció se’n van a països en desenvolupament, que son els que tenen un futur en la producció de prendes de punt.Les petites cadenes son aquelles que disposen d’un número de punts de vendes reduït (uns 20-30 botigues) i que per els seus volums no poden accedir a tenir un departament de disseny i de compres molt estructurat i per tant requereixen la col·laboració dels fabricants espanyols tant per el que es refereix a la aportació de moda, com al finançament. Després analitzarem que fan aquests fabricants espanyols.El comerç tradicional te una capacitat de compra molt limitada i no importa directament, sinó que veu els mostraris dels fabricants nacionals i d’algunes comercials de prendes que elaboren una col·lecció complerta de productes de vestir i la van a vendre a les botigues. La botiga passa petites comandes i al arribar la temporada rep la mercaderia i va fent després petites repeticions en funció de la venda. En alguns casos pot comprar directament a majors, però no gaire, ja que el producte de major, després es troba als “mercadillos” i el comerç tradicional vol fugir del producte de “mercadillo”.El “mercadillo” es el canal que es proveeix dels majors (exemple Carrer Trafalgar), que abans estaven dominats per els fabricants nacionals (botiga de fàbrica) i per comerciants nacionals i avui estan en mans de comerciants xinesos. El producte que tenen sobre tot en el que es refereix a prenda de senyora , mentres que la prenda d’home, es una prenda clàssica, no de moda, es un mercat més reduït, i el producte està molt definit per zones geogràfiques (una prenda d’home clàssica de Castella no es la mateixa que la que es ven a Galícia ni la que es ven al país Basc), i per tant encara es un mercat més dominat per el fabricant nacional dons es menys atractiu per els importadors.Reacció del fabricant de punt espanyol, el nostre client.Com ja hem dit les grans cadenes han estat el “motor “ que ha reescalfat el sector creant una demanda molt gran i forçant l’endeutament dels fabricants de punt en inversions industrials necessàries per seguir el creixement que exigien. Però en uns pocs anys, tota aquesta demanda de les grans cadenes se’n ha anat a tercers països, en especial a països del est i Asia.Per tant han tingut que renunciar a aquesta part del mercat i concentrar-se en les cadenes de tamany mitjà/petit i en el comerç tradicional, sectors cada dia més amenaçats per les grans cadenes i el seu potencial creixent d’atracció de la clientela degut a les campanyes de marketing i de preus agressives que duen a terme, i amenaçat també per la especulació immobiliària que fa que molt comerç tradicional desapareix-hi abans de passar de generació en generació degut als traspassos mil.lionaris que es paguen avui per comerços cèntrics.El mercat dels ambulants com hem dit està també en recessió dons la major part de prendes de dona comercialitzades son de origen xinés, i només te una certa estabilitat en el que fa a les prendes d’home.Cal dir també que al canviar la comercialització del mercat tèxtil, ha aparegut un nou intermediari : la oficina comercial de intermediació, que promociona la producció exterior per les cadenes de tamany mitjà, oferint el suport tècnic i de moda que els hi falta a aquestes cadenes. Com que els preus d’importació son més atractius, aquesta oferta ha provocat una baixada general de preus del producte final important en el mercat.
Així, podem concloure que el nostre client es troba avui amb :
- Un mercat mes petit.
- Preus més baixos.
- Costos més elevats.
- Endeutament elevat.
- Valor de la maquinaris baix o nul.
Com a reacció, els mateixos fabricants espanyols han tingut que optar per reduir la producció local i començar a buscar fabricants a països de ma d’obra mes econòmica intentant així aprofitar el seu fons de comerç : la comercialització i el producte/moda.Es evident dons que aquest mercat es troba en una evolució traumàtica ràpida i profunda...Com ens afecta això als fabricants de la matèria prima de la prenda , es dir als filadors ?El nostre client tradicional, el fabricant de gènere de punt ha perdut les grans comandes i per tant compra menys quantitat cada vegada. El tamany mitjà de les comandes ha baixat de forma significativa. Totes aquelles comandes que es poden preveure en el temps i tenen un volum significatiu, es passen a tercers països, i ací, la temporada s’escurça, dons comença més tard. Les nostres partides de fabricació i les barcades de color s’han reduït també de forma significativa.Tot el que hem dit fins ara del mercat nacional, per extensió esta passant a tots els mercat europeus dons la evolució de la distribució es la mateixa, encara que en alguns mercats, com el francès o l’anglès el procés està inclús més avançat que en altres mercats, tals com d’italia ó l’espanyol.

a.2.-) Sector de gènere de punt professional.

Amb això ens referim als fabricants de prendes per usos professionals, ja siguin prendes tècniques, uniformes, laborals o corporatives. Posem uns exemples per il·lustrar el que volem dir : prendes de punt per empleats de benzineres : convé que siguin prendes amb unes bones qualitats antiestàtiques, amb bona resistència a la flamabilitat, i si pot ser repel·lents a l’aigua, dons son per us al exterior. O bé prendes de punt per la Guàrdia Civil, que tenen que complir unes característiques tècniques i cromàtiques molt determinades.Aquest sector ha estat més estable que el mon de la moda, primer perquè es un sector potser més tècnic, a on s’han de complir unes especificacions tècniques determinades i un període d’entrega precisos, i tenen que passar uns rigorosos controls finals. Així, no hem vist tanta migració de les comandes a països de ma d’obra més barata, i si mes no, encara en molts casos, si es desplaça la producció a tercers països, es conserva el proveïdor del fil d’origen, però sense cap garantía que sigui així en un futur, ja que aquesta evolució ja la vem viure també en el sector de la moda. Primer van deslocalitzar la fabricació i posteriorment van procedir a comprar la matèria prima també a tercers països.Per arribar a quest mercat cal no només promocionar els filats adequats als fabricants de la prenda, sinó fer un treball de promoció allà a on es prenen les decisions de compra .

b) Sector de Mitjons.

El sector de mitjons te una bona tradició a Espanya. Sembla un sector bastant més estable que el sector de gènere de punt exterior a tot Europa. Les raons d’aquesta estabilitat poden ser varies :Primer que així com en la fabricació de prendes hi ha molta mà d’obra : teixir en màquines manuals, tallar, confeccionar, posar botons, remallar colls,.... avui en dia les maquines de fer mitjons son unes petites màquines, no gaire cares de inversió, a les que hi poses el fil i surt el mitjó pràcticament acabat, sense gaire bé ma d’obra. Per altre costat el mitjó es un producte de poc valor i voluminós, i per tant el cost del transport te importància. I tercer, el mitjó es un producte molt masculí, mes marginal que no pas la prenda de punt, i com a producte marginal potser no ha centrat excessivament l’interès dels importadors.Així, mentres a països com França o Anglaterra no hi queden ja fabricants de punt, encara hi ha fabricants de mitjons.Només una petita part dels mitjons es fabriquen amb productes d’estam, i una gran majoria es fan amb fils de sistema cotoner i tan mateix en cotó.Els fils estamers de gènere de punt poden ser bàsics : 100% acrílic o acrílic/poliamida, o productes molt més elaborats, fins a 100% llana antiencongible.SAHE hem presentat una col·lecció de fils de mitjons des de el 100% acrílic fins a mescles de 60% llana inencongible i 40% de seda natural, així com mitjons aïllants del fred i el calor per aplicacions esportives (muntanya) amb 50% llana i 50% polipropilè.

c) Sector de teixit masculí (panyeria) i femení (llaneria).

Es un sector que tradicionalment ha estat en mans d’empreses molt verticals els mateixos teixidors tenien una filatura a on filaven els fils per les seves necessitats. Però com que per el general son fils molt estàndards, alguns filadors, sobre tot alemanys e irlandesos es van especialitzar en fils de grans produccions a preus pràcticament de manufactura, i avui son imbatibles en el mercat per preu i per servei, dons tenen stock service de les qualitats bàsiques. En aquest sector no hi som gaire bé presents, a excepció d’algunes manufactures que venim fent per alguns fabricants de teixit de la zona, però sense cap entitat en quan a volums.

d) Sector de la tapisseria tant per el moble com per el transport (bus, trens,...).

Sobre tot als països freds hi ha una bona tradició de tapisseria en 100% llana, en especial al nord d’Europa ( Dinamarca, Alemanya, Països Escandinaus,..) i a Estats Units , per us domèstic. Mentres ací la costum es de teixits de cotó o de pell en els sofàs i cadires, a Escandinavia, la costum es de folrar las cadires i sofàs de fils de llana, ja que aquesta te unes propietats aïllants immillorables.Per altre costat, els teixits dels seients dels vehicles de transport de persones, en especial trens i autobusos, tradicionalment estan fets amb fils de llana , llana/poliamida, i poliester/llana i en moltes ocasions amb tractaments per millorar la seva inflamabilitat. A SAHE ens hem especialitzat en la fabricació d’aquests tipus de fils i a Emtexsa ens hem especialitzat en la seva tintura amb les solideses a la llum adequades a les estrictes especificacions tècniques d’aquest producte tècnic.

e) Sector d’alfombres i moquetes.

Aquest sector ha tingut a tot Europa una evolució clarament negativa en els últims anys. A països com Bèlgica, pioners en la producció d’alfombres i a zones d’Espanya com Crevillente, amb una gran tradició de fabricació d’Alfombres, la industria a quedat reduïda a un número mínim d’empreses molt artesanals i sense cap crèdit.En concret, aquest sector ha anat desapareixent per dues raons principals ; la primera es la importació d’alfombres fabricades a mà a països com Iran i Turkia, a uns preus mes baixos que les alfombres mecàniques fabricades a Europa, i la segona es la aparició del polipropilè com a substitut de la llana a les alfombres, per les seves bones qualitats aïllants, la inflamabilitat i finalment per que en països de molta tradició d’alfombres i grans consumidors, com japó, a on s’asseuen damunt l’alfombra, la llana deixa pel i el polipropilè no, i a més es molt mes econòmic que la llana.Així, avui, aquest mercat ha pràcticament desaparegut.La evolució es significativa, dons a mitjans dels anys 90, SAHE venia més de500 tons de fil d’alfombres al any.

f) Sector de la visillería i la decoració interior.

Aquest sector, a remolc del boom de la construcció ha tingut un important creixement en els darrers anys, en els que les prioritats dels ciutadans han variat espectacularment : l’hàbit del vestir no es ja una prioritat, avui la prioritat es la casa, l’oci, el cotxe,... Una casa nova implica una decoració nova, i unes cortines noves,... i les cortines, els visillos, son una costum i una necessitat en països de molta llum, com es el cas d’Espanya i altres països del entorn. El visillo pot ser de moltes matèries, però el visillo de qualitat es de poliester/lli, i es fa en procés estamer perquè el fil estamer te mes nervi que el fil cotoner, i això es el que avui es requereix.

Per tal de situar millor la evolució del nostre mercat inclueixo dos apèndix. El primer detalla la evolució de les vendes per línea de producte des de l’any 2000 fins avui. Cal tenir en compta que les facturacions, per tal de fer-les comparatives i homogènies vers l’any actual, no corresponen a cada exercici sencer, sinó només al període gener – octubre de cada any.El segon apèndix correspon a l’ABC de clients per vendes des de 2000 fins al 2005. Només hem posat els 40 clients de més volum del any 2000, i en anys posteriors hem afegit al llistat els client que no estaven dins el ranking l’any 2000 però han entrat en anys posteriors, afegint la xifra que van assolir en els anys anteriors considerats.Es interessant en l’anàlisi veure que els 36 clients que l’any 2000 van comprar més de 200.000 €, en conjunt van sumar 14.659.268 € de compres i que ells mateixos, l’any 2005 han comprat un total de 2.660.341 €, reduint-se dons la seva aportació a la facturació en un 81,85%. I també es important veure que d’aquests 36 clients, actius l’any 2000, només en queden 9 de vius, la resta han tancat o estan en procés de tancament, es dir només en queden d’actius el 25%, i el conjunt de tots aquests 9 clients encara actius, han passat d’una facturació de 3,652 milions € a un total de 2,045 milions d’€ l’any 2005 (trets els que encara que han comprat en el 2005, estan en situació concursal o en tancament), amb una davallada progressiva anual vers el 2000 del -20,5%, -32,7%, -33,7%,-42,2% i ,- 44% .

Per tant, fa feredat veure la rotació de clients no per raons internes nostres sinó per evolució estructural del mercat europeu.

Crec que es interessant conèixer aquestes dades per tal de situar-nos en l’entorn de l’empresa i encara que es poden fer moltes mes consideracions de l’anàlisi d’aquests llistats, crec que cal que això ho deixem per les sessions conjuntes.